La nostra gent, els nostres avis, varen lluitar per
donar-nos un futur esperançador, creus que la joventut d'avui dia esta venent
aquest futur?
La pregunta que fas te un handicap,el futur esperançador es va trencar en
el moment en el que el any 39 el feixisme esclafa la democràcia i la revolució.
Jo crec que en totes les generacions hi ha gent que lluita i gent que no,
potser ara som menys els que lluitem que abans, o els que creiem que
determinats tipus de forma de lluita segueixen sent valides i no solament les
formes si no els motius. Hi ha una falsa sensació de llibertat i
benestar.
Tu creus que el cop que va rebre la CNT mitjançant
el cas Scala va ser un pas Fundamentals perquè es firmessin els acords de la
manera en que es van firmar?
La CNT evidentment estava en contra dels pactes de la Moncloa, el cas Scala
evidentment es una maniobra per desprestigiar i desmobilitzar i que a la feina
et diguin terrorista, a mi quan estava afiliat al sindicat de la metal·lúrgia
em deien terrorista. Ningú va sortir en defensa de la CNT, ni CCOO ni el USO ni
UGT , perquè a tothom li interessava treure's de sobre a la CNT, nosaltres
molestàvem.
Quina relació tens amb la CNT?
Ara mateix nomes d'amistat, simpatia i d'afinitat
Entendries un mon, una historia sense la lluita
llibertaria?
Si, si fos un mon llibertari no caldria la lluita llibertaria
Hi ha gent que pensa que en treus profit de la
lluita pro presos, mes concretament de la lluita per l'alliberament de l'amadeu
Casellas, que els diries?
Que no coneixen la trajectòria de Juanito Piquete. Juanito Piquete ha
sigut sempre, en les èpoques anteriors i en l'actual un music solidari amb els
presos llibertaris en tots els nostres treballs. Fèiem concerts a la presó a
principis dels 90. Jo com a persona i com a music soc la mateixa persona, no
tinc dues cares, si no fos music seria llibertari igualment.
Veus sortida possible al tema de l'amadeu? Creus
que la CNT s'hi ha mullat suficientment?
Jo crec que la CNT s'ha mullat, la CNT es una organització confederal i
cada sindicat d'aquesta organització te el seu grau d'implicació i s'hauria de
preguntar a cada militant que es el que fa per aquesta lluita. Es important que
la CNT faci extensiva aquesta lluita a la resta del moviment llibertari, al mon
cultural i associatiu.
Creus que hi ha prou alternatives als mitjans
de comunicació als que estem exposats?
Si i no, es a dir, jo crec que no hem fet els deures quan tocava. Jo estava
a les ràdios lliures, colze a colze amb el Salvatore Picarol durant un temps
molt curt. Radio Pica era una emissora independent, no es definia
ideològicament. Ni deia que fos llibertaria ni no llibertaria, tenia una forma
de funcionar que era certament individualista. L'ajuntament de Barcelona va
tancar l'emissora, li varen retirar la llicencia. Radio pica tenia un poder de
convocatòria increïble. Recordo una anècdota divertida reclamant locals
pels joves. Va estar molt be.
El teu nou disc es diu "la revolucion
desconocida", aquesta revolució que desconeixem es la que esperes que hi
hagi?
El títol del disc son varies coses, es un homenatge a la figura del Makhno,
una figura molt denostada, exposat com un bandoler, com un antisocial, no com
un revolucionari. El mateix que feien els fatxes amb els makis aquí, ho varen
fer els comunistes allà. La revolució Ucrainiana va ser una revolució
llibertaria i això es important perquè aquesta gent es varen estar durant 3 o 4
anys fotent canya i això es una experiència que aquí a Catalunya i a la resta
de llocs es va conèixer però es va intentar tapar. Llavors Volin es va fer un
llibre que es deia "La revolucion desconocida" i jo vaig voler donar
aquest nom al disc perquè la gent que d'alguna manera coneix aquesta
historia es sentis còmplice d'aquest disc, ja nomes pel títol que te.
"Mundo nuevo" parla precisament de la
lluita, aquella lluita que per a la gent era realment important, un esperit que
ara sembla que s'ha perdut una mica. Que pensaves quan vares escriure aquest
tema?
De fet vaig tirar una mica de l'imaginari personal i col·lectiu del
moviment llibertari. Mundo nuevo te una tornada que diu "Mujeres y hombres
sencillos que no buscaban honores, tan solo albergar un mundo nuevo en sus
corazones". Penso que es una declaració de principis que Buenaventura
Durruti proclama i diu "llevamos un mundo nuevo en nuestros
corazones", va ser una gran frase i a mes simbolitzava l' il·lusió de tota
la gent per transformar la societat en quelcom diferent que obris l' il·lusió a
viure en un mon lliure de veritat.
Per les lletres trobo que es un disc molt personal,
l'has treballat molt i a sigut un part prou difícil. ¿que representa per a tu?
Tornar a estar en lo que un vol estar, necessitava fer-ho. gracies a l'
insistència de Julito Sedano fa tres anys, portava molt temps trucant-me jo
també el trucava perquè som amics. Es un gran baixista un gran productor i un
gran arreglista. Ell es el que sempre em deia: Va fem un disc, vinga!!. I be,
desprès va venir el Sergi i varen venir altres coses. Després va arribar un
correu del comitè pro presos de Madrid de la CNT, que volien que féssim un
concert allà... va ser un moment emotiu i el principi de "La revolucion
desconocida"
Fa temps havies viscut al Raval i en aquest disc
tens una cançó anomenada Roig Raval, quin missatge vols fer arribar a la gent a
traves d'aquesta cançó?
Es el reflex de tot el que esta passant al raval i a molts barris. La
especulació, el mobbing amb les rentes baixes, jubilats, immigrants no
immigrants, etc... En part es una mica la mala llet aquesta que et queda al cos
quan lluites i perds .I aquesta va ser una derrota que volia denunciar.
He pogut veure que en aquest disc hi ha algunes
col·laboracions, diguem qui ha col-la borat amb vosaltres en aquest disc.
Be com deia abans el Julito Sedano seria el principal responsable com a
productor que això es molt, el Sergi Fàbregas amb les feines de baix, Carles Cervera de la banda del nervio, l'Elias Puente tambe de la banda del nervio que
va fer els cors en una cançó que es diu aluminosis , Luitxi Valtuille que va ser
un bateria que es va incorporar pràcticament al principi de la gravació del
disc, a part d'això comptem amb la presencia de Moi Rojo i Jofre Ferriol que
son dos persones que son amics musics i companys llibertaris.
Hem pogut veure que hi ha hagut canvis a la
formació de Juanito Piquete, a que es degut? Es nomes una millora o hi ha
altres raons que ens vulguis explicar?
Raons personals per una banda, raons d' interès sobre quines coses vols fer
i quina es la projecció del grup i cap a on tira el grup.
Abans el grup es deia"juanito Piquete y los
mataesquiroles" i ara "Juanito Piquete", aquest canvi es degut a
que la musica del grup es mes personal, mes intima de "Juanito
Piquete" o es que t'has carregat als mataesquiroles?
(rialles).No, això no es així jo no em carrego ningú, el grup es desfà al 92...
comença al 86 i al 92 es desfà. Es una historia que es repeteix sempre, quan
els grups estan madurs es barallen o passen coses no se... Es crea una química
amb la gent crees una energia i això es trenca per el que sigui i això passa a
tot arreu, a les relacions humanes... A tot arreu. Jo segueixo desprès en un
altre projecte musical i traiem una maqueta i un cd, desprès passen una sèrie
de coses personals i be, aquí estic de nou. Jo soc una persona que m'agrada mes
transformar que destruir, però suposo que es complicat fer-ho de vegades.
I ara un espai per a tu, perquè dirigeixis unes
paraules a la gent que llegirà la "Soli".
Be jo, aprofitant el centenari i seguint una mica l'idea de les coses que
allà vaig exposar d'una manera molt senzilla i molt sincera. Demanar a la gent
que no abandoni. El Moi Rojo tenia una frase que deia, "las luchas que se
pierden son las que se abandonan". Estem entrant en un feixisme
democràtic, democràcia vigilada com ja es preveia en el moviment llibertari, en
publicacions com Bicicleta. Crec que els llibertaris som gent que
fonamentalment estima la humanitat. salut i revolució!!
Bona feina Ernest! :)
Salut!!!!
Hola companys, estic, com a dir-ho? molt impactat y plenamente identificat amb las paraulas de Juanito Piquete, no hose si el teu nome de veritat es aixi però en tal cas da igual, penso i estic convensut cada día amb mes força que la liuta que heredamos de "la mujer más peligrosa del mundo" Emma Goldman y el revolucionario nato Buenaventura Durrutti, debe continuar.
Ahora sigo con mi idioma (Soy ururguayo) porque me canso, no se hablar ni escribir el Catalán, solo leerlo, hago lo que puedo.
Desde muy joven me identifiqué mucho con la anarquia pero la interpretaba mal, creía que era el caos, descontrol y la negación en forma violenta de todo, he leído muy poco sobre la Anarquia pero ese poco me ha servido muchisimo para ponerlo en práctica, a veces siento que siempre llego tarde a todo, llegué tarde al comunismo, al socialismo, a mis viejos queridos tupas-MLN (Sendic o Bandera Lima que ya no están entre nosotrxs, en materia)y en cuanto a la Anarquia dije aquí me planto, aunque sea tarde.
Me falta o queda mucho por aprender y hacer pero en eso estamos.
Salú y Anarquia, siempre!!